Birraire - Bloc de cervesa

Fotografia de Dani Ruiz (CerveTV) En el marc del  X Barcelona Beer Festival , celebrat el passat 14, 15 y 16 d'octubre a La Farga de l'Hospitalet, es va organitzar una nova Taula Rodona per seguir amb la tradició de - quasi - cada una de les edicions del festival. La temàtica, de rabiosa actualitat:  fermentació salvatge . A tal efecte, els ponents convidats foren alguns dels màxims exponents de la nostra escena local : Montse Virgili i Carlos Rodríguez - Ales Agullons -, Guillem de Lorenzo - Santa Pau Ales -, Quiònia Pujol - Lo Vilot -, Marc Baulida - La Calavera -, Dani Ruiz - La Salvatge - i Aleix Puig - Màger -. Per la comprensió de tots els presents a la sessió, aquesta es va desenvolupar en castellà.

La segona setmana d’abril tenia dues cites marcades en vermell al calendari cerveser, amb la celebració de la segona edició de la fira professional Innbrew , i la primera edició d’un esdeveniment molt prometedor, el Rustic & Wild. Per avui, centrem-nos en la primera de les dues. En el seu segon any, aquest esdeveniment B2B tenia el repte de consolidar-se com a cita recurrent, després d’una primera edició que va servir per veure que existia potencial per una fira sectorial d’aquestes característiques, però que, encara en plena pandèmia, va convertir-se més un retrobament que en una fira professional plenament funcional. En aquest sentit, resumeixo, a continuació, una sèrie de pensaments ràpids que em va suscitar el seguiment que en vaig poder fer, tant en remot com presencialment:

  Malgrat el meu pessimisme entorn a la blogosfera cervesera, especialment en clau local, segueixo creient fermament en el paper que els blocs podem dur a terme com a peça fonamental per la divulgació i discussió de qualitat en un entorn obert a tots els públics. Per tal de no instal·lar-me en la crítica i començar a predicar amb l'exemple, espero reprendre una mica l'activitat del bloc enguany, també com a part d'un retorn als bons hàbits que he perdut definitivament per culpa de la pandèmia i d'un excés de feina, la combinació de les quals m'han conduït a una espècie de vida monàstica terriblement monòtona. Per començar, doncs, m'agradaria recuperar una iniciativa que té més d'una dècada, que es va iniciar a la blogosfera internacional: els premis Golden Pints , que atorga cada bitàcola a una sèrie de categories determinades per destacar aquelles cerveses, establiments o projectes que s'ho mereixen.