En la que conec a en Randy

Aquest passat cap de setmana s’ha celebrat el Barcelona Beer Festival 2023. Res estrany, sobre el paper: onzena edició d’un esdeveniment de magnitud, que ja forma part del calendari anual d’actes rellevants.

El canvi de seu significava un retorn a la ciutat que va ser origen de la cervesa artesana d’aquest país, així com un reagrupament de les diferents iniciatives que han sorgit a l’entorn del festival -i.e. Challenge i Innbrew–. Ingredients, tots ells, que feien que no es tractés d’una mera edició més.

No obstant, divendres passat hi havia molt més en joc del que podia semblar. Amb moltes empreses en el punt crític de plantejant-se si invertir més o tancar portes, inclosa l’organitzadora del Festival, aquesta edició es convertia en una espècie de plebiscit, en una última bala. Era crític complir objectius.

El fet és que el model anterior havia caducat: en onze edicions, els consumidors i les empreses han evolucionat, i la pandèmia va canviar els paràmetres de configuració dels grans esdeveniments d’oci. En el cas cerveser, el nou context demanava deixar de medir l’èxit dels festivals només per volumetria d’assistents i número de referències, i alhora posar fil a l’agulla en aspectes nous i antics que romanien tancats en un calaix. 

En aquest sentit, una de les grans novetats d’enguany la portàvem tots al canell. La pulsera no només servia com a mitjà de pagament, sinó que permetia, per primera vegada, fer una medició precisa dels assistents i els seus comportaments. A tall d’exemple, podria servir per medir quina hora del dia és la preferida per consumir un tipus de cervesa concret, i els menjars escollits per maridar-la. Són dades d’un valor incalculable.

Si bé, el que més cridava l’atenció en entrar al Pavelló 7 de Fira Montjuïc era, sens dubte, comprovar que la barra d’aixetes fixes, que havia anat guanyant rellevància els darrers anys, es repartia trocejada per tot l’espai: millorava les opcions de promoció i personalització de cada cerveser i, malgrat la senzillesa, els estands de fusta aportaven un caliu molt major.

Contràriament, la barra clàssica quedava desdibuixada i la pissarra passava a un trist segon pla. De ben segur que tot assistent militant va trobar coses a millorar, però els canvis de seu en un festival d’aquestes dimensions són traumàtics, i aquí, per a major dificultat, ha canviat el model.

Al fons, l’InnBrew transcorria en paral·lel al Festival, aprofitant les clares sinèrgies entre ambdós esdeveniments en franges concretes, alhora que facilitant un espai per a l’exposició, l’intercanvi, la formació i la reflexió entorn als temes que ocupen al sector. A l’escenari, ponents de nivell i gravació de les diferents sessions, engreixant la notable base de continguts que ha anat creant els últims anys el BBF. 

El context demanava una ruptura, i és positiu que s’hagi produït, sobretot observant quin n'ha sigut el resultat: expositors satisfets amb el canvi produït i la seva aposta per tenir presència en aquest gran fòrum, i públic general gaudint, un any més, d’un esdeveniment obert en què hom pot trobar allò que cerca.

Sens dubte, ara tocarà ajustar diferents coses, recuperar idees i formats perduts que potser segueixen sent vàlids. Però sobretot toca consolidar el nou model.

I és que malgrat que com a equipament és inigualable, a La Farga mai no hagués arribat a mantenir una conversa sobre armes, religió i Llei Seca amb un americà d’Alabama, de nom Randy, que feia poques hores que havia arribat amb 30 persones més en un creuer pel Mediterrani, i que s’havia escapat de bon matí per assistir al Festival, que havia vist anunciat en un dels pilars publicitaris que hi havia repartits per la ciutat.

La present ha estat una edició menys autocomplaent i més de cara a barraca. Una edició de retorn a l’objectiu fonamental de captar nou públic per ensenyar-los allò en què tots nosaltres creiem. Per això era rellevant tornar a Barcelona.

I la gent ha vingut, del carrer, però també del món de l’hostaleria, a qui s'ha convocat des de l'apartat professional i també amb una aposta renovada i francament encertada en l'apartat del menjar. Poc a poc, però amb fermesa, rearmats amb l’aprenentatge d’aquests anys, aquest ha de ser el nostre camí. L’inici d’una nova era per a la cervesa artesana.

Una vegada més, Beer Events ha ressorgit per erigir-se en l’element agitador que encapçala el sector, donant un missatge contundent de resistència i d’amor. Sí, d’amor: a uns valors, a una trajectòria, a unes persones; a tot un moviment. Húmulus Lúpulus muta, però el seu missatge original, el de Steve Huxley, segueix present i assenyala quin és el camí.

S’ha de celebrar que, malgrat les adversitats, el públic ha respost i han sigut molts els professionals que han confiat una vegada més en la capacitat d’aquest grup humà per arrossegar, transformar i millorar el sector.

Aquest cap de setmana passat tots hem donat un pas endavant.

Salut i birra!

Disclaimer: malgrat haver moderat dues taules rodones en el marc de l'Innbrew, no he intervingut en cap aspecte de l'organització del Barcelona Beer Festival 2023, si bé he mantingut un vincle personal i professional amb Beer Events des de la seva fundació.