Innbrew, present i futur

La segona setmana d’abril tenia dues cites marcades en vermell al calendari cerveser, amb la celebració de la segona edició de la fira professional Innbrew, i la primera edició d’un esdeveniment molt prometedor, el Rustic & Wild. Per avui, centrem-nos en la primera de les dues.

En el seu segon any, aquest esdeveniment B2B tenia el repte de consolidar-se com a cita recurrent, després d’una primera edició que va servir per veure que existia potencial per una fira sectorial d’aquestes característiques, però que, encara en plena pandèmia, va convertir-se més un retrobament que en una fira professional plenament funcional.

En aquest sentit, resumeixo, a continuació, una sèrie de pensaments ràpids que em va suscitar el seguiment que en vaig poder fer, tant en remot com presencialment:

Continuitat. Amb unes xifres imponents, 1.870 assistents i 27 estands, el nivell de satisfacció per part dels expositors era, desde el meu punt de vista, el gran punt a cobrir en aquesta segona edició: sense ells, no hi ha continuitat. I no només s’ha assolit, sinó que ha vingut acompanyat d’un creixement en quantitat i qualitat dels continguts en forma de xerrades i tallers -InnTalk i InnMeet- que ja van tenir una bona acollida en l’edició de 2021, cosa que assegura la continuitat d’aquest fòrum.

Utilització. L’evolució del certamen passarà, sens dubte, per seguir acomodant l’experiència dels diferents participants a les seves necessitats, buscant l’equilibri virtuós entre costos -e.g. no és el mateix transportar maquinària que sacs de malt- i beneficis potencials. Els participants hauran d’analitzar com utilitzar millor l’espai que se’ls habilita, i l’organització seguir-los acompanyant, aprofundint en la segmentació de la seva oferta.

Continguts. Es consolida l’espai de xerrades de BrewHub, AETCM i taules rodones, amb una oferta formativa i de debat molt interessant i ben produïda que, si no fos prou, es pot seguir en directe per xarxes. Si hi sumem les entrevistes de l’Innbrew TV, compte amb la biblioteca de continguts digitals que li està quedant a Beer Events, que serveixen com a referència informativa de qualitat, convertint-se en una potent font de divulgació de la nostra escena.

Diversitat. Cal posar en valor l’encert d’assignar la direcció de l’Innbrew a la Judit Càrtex: una persona amb carisma dins del sector, coneixement i experiència rellevants, i gran capacitat de treball, lideratge i generació de sinèrgies. Dignifica i dóna força a l’aportació femenina dins d’un sector encara excessivament masculinitzat, però amb figures i veus potents que s’han de posar de relleu.

Diversificació. Davant de l’amenaça a la seva continuitat, provocada per la pandèmia, Beer Events ha tingut la virtut de transformar-se internament i diversificar el seu negoci, mitigant el seu elevat risc de concentració anterior -i.e. jugar-se la vida en un cap de setmana-. El reconeixement de BE és transversal dins del sector, sent-ne des de fa anys el màxim dinamitzador, i és per tant una magnífica notícia que se’n surtin.

Futur. Per mi, el gran interrogant de futur és el Barcelona Beer Festival, que en aquesta transformació ha perdut peces i s’ha convertit novament en un festival 100% enfocat al consumidor. La darrera edició va venir molt marcada per les circumstàncies i no em resulta representativa, però al meu cap s’obren una sèrie d’interrogants sobre el seu futur i evolució com a esdeveniment, considerant la pandèmia i el moment de maduresa actual del sector:

  • Segueixen sent atractius els festivals d’alt aforament, en què el número d’assistents és una mètrica d’èxit?
  • Dins de l’heterogeneïtat dels consumidors, s’ha de seguir segmentant l'oferta i apuntar a tots ells en un mateix esdeveniment?
  • Té sentit pensar en la introducció de nous formats especialitzats, fins i tot recuperant idees que anteriorment no han funcionat?

Qüestions, les darreres, que fins a cert punt em semblen extrapolables a altres punts de la indústria, no només als esdeveniments. La meva visió és que el públic general comença a tenir moltes opcions i, que poc a poc, hem d’anar caminant cap a l’especialització. És quan fem via que marquem el compàs. Una mostra d'això és l’èxit del festival Rustic & Wild, que repassaré en el proper post.


Salut i birra!


Disclaimer: no he intervingut en cap aspecte de l’organització de la segona edició de l’Innbrew, si bé he mantingut un vincle personal i professional amb Beer Events des de la seva fundació, sent-ne actualment col·laborador ocasional. Alhora, vaig rebre acreditació de premsa per poder atendre a l'esdeveniment.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

En la que conec a en Randy